dijous, 19 de febrer de 2015

RIMBAUD, POETA SEMPRE JOVE



Sensación




Iré, cuando la tarde cante, azul, en verano,

herido por el trigo, a pisar la pradera;

soñador, sentiré su frescor en mis plantas

y dejaré que el viento me bañe la cabeza.



Sin hablar, sin pensar, iré por los senderos:

pero el amor sin límites me crecerá en el alma.

Me iré lejos, dichoso, como con una chica,

por los campos , tan lejos como el gitano vaga.



Arthur Rimbaud

Marzo de 1870



Versión de Andrés Holguín


i en versió original:

Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers,
Picotée par les blés, fouler l'herbe menue:
Rêveur,  j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laissairai le vent baigner ma tête nue.

Je ne parlerai  pas, je ne penserai rien:
Mais l'amour infini me montera dans l'âme,
Et j'irai loin, bien loin, comme un bohemien,
Par la Nature, -hereux comme avec une femme.

Arthur Rimbaud
Mars 1870


Es pot dir que a l'edad de dinou anys Rimbaud ja s'havia cansat de compondre poemes. Havia donat durant els seus anys més joves el que cent poetes donen en una llarga vida convocant les més inspirades muses. Nascut el 1854 a Charleville adolescent va marxar a París on va freqüentar la companyia i l'amistat d'altres col·legues. Rimbaud se sentia fortament influït per Baudelaire però, com tots els grans artistes, va aflorar,  ja de nen, mostrant una veu pròpia que invitava al silenci dels altres. És important esmentar la seva trobada, naturalment a París, amb un altre gran poeta, Verlaine amb qui va viure una torturada i tempestuosa relació d'amor. D'aquesta història extrema prové el seu celebrat llibre "Une saison dans l'enfer", un símbol de la gran poesia del seu temps i de tots.
Quan va tenir vint anys el jove Rimbaud es va perdre per Europa i pel nord d'Àfrica on es va dedicar a negocis diversos. El poeta més tendre porta un aventurer amagat a dins. Els versos més ben trobats, més bells oculten el destí d'una cama tallada, d'una mort prematura.
Va morir a l'edat de 37 anys deixant una obra que és encara un model perquè va néixer clàssica.

Què preferiu l'original o la traducció?

Fonts:

Fotograma de la pel·lícula Total Eclipe -aquí "Vidas al límite" dirigida l'any 1995 per Agnieska Holland amb Leonardo di Caprio interpretant un reeixit i pervers Rimbaud i David Thewlis en el paper de Verlaine.

Poema extret de "En voz baja"
Poema extret de "Rimbaud. Oeuvres Completes"

9 comentaris:

  1. L'original és una meravella... Poètic, amb melodia i molt somiador i que fa somiar.
    La veritat és que aquesta traducció no m'ha acabat de fer el pes. Trobo que arriba poc a l'ànima, massa "racional".

    Gairebé m'ha fet venir ganes d'intentar-ne una en català a veure si em surt...

    ResponElimina
  2. Perdoneu l'atreviment... Ho he provat.

    Pels vespres blaus d'estiu, aniré pels camins
    Picotejat pel blat, petjant l'herba menuda:
    Somiador, en sentiré la frescor en els meus peus.
    I deixaré que el vent banyi ma testa nua.

    I no parlaré gens, i no pensaré res:
    Però l'amor infinit em pujarà per l'ànima.
    I aniré lluny, ben lluny, com si fos un bohemi,
    Per la natura, feliç com si anés amb l'amiga.

    ResponElimina
  3. Estimada Carme,
    T'has superat a tu mateixa sempre tan creativa. M'encanta la teva versió del poema de Rimbaud. No és gens fàcil però tu l'has brodat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. No hay color! ni ritmo, ni música...

    Si es siempre tarea ardua traducir poesía, con Rimbaud es sencillamente un trabajo infernal, por no decir imposible.

    Glòria, meter en un mismo post a Baudelaire, Rimbaud y Verlaine es literalmente abrirme las carnes ¡bendita sangre!

    Un petó.

    ResponElimina
  5. Y tu sabes, Barbe, que nos quedan unos cuantos. Un Parnaso infinito.

    Petó.

    ResponElimina
  6. "... deixaré el vent que em banyi el cap nu." Millor l'original, sense cap dubte, perquè la versió castellana es menja paraules i no és gens fidel al text. No és tan fàcil, traduir bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Estem d'acord, Olga. La versió castellana és un bonic poema però no és el de Rimbaud.
    Una abraçada per tu!

    ResponElimina
  8. una suerte poderlos disfrutar en el idioma original, sin duda

    besos, gloria

    ResponElimina
  9. Una buena traducción también se agradece y más si puedes compararla con el original. Es difícil traducir y ser, al mismo tiempo, fiel a la letra que nos brindó el poeta.
    besos, Pilar, muchos besos.

    ResponElimina