dijous, 31 de juliol de 2014

DUES FRANCESES (I)


Artur Dupont i Agathe Bonitzer en un fotograma d'"Au bout du conte"
Amb pocs dies de diferència he vist dues pel·lícules franceses a tenir en compte. La primera, per ordre de visualització, que diuen ara, ha estat "Au bout du conte" que aquí han titulat "Un cuento francés". Es tracta d'una producció de la "factory" Jaoui-Bacri, col·laboradors tan poc prolífics com interessants. Ambdós han escrit en col·laboració una història coral de discurs aparentment fàcil i fluid darrere del qual, de ben segur, hi ha moltes hores de treball. De vegades, ho sabeu, cal molta sofisticació per assolir la naturalitat i aquest duo té les mans trencades en el desenvolupament de trames i subtrames que conformen interessants relats.
Aquest cop han bastit un guió que pren com a model diversos fets de contes populars. Tenim cites de "La Ventafocs", "La Caputxeta Vermella", "La bella dorment", i "Hansel i Gretel", per exemple. La deliciosa ficció que Jaoui-Bacri han sabut tramar, malgrat guardar cert aire màgic, no deixa de ser el que els mateixos francesos en diuen "tranche de vie", un relat coral amb protagonistes i co-protagonistes on , com en el teatre de Txekhov, cada personatge té les seves llums i ombres. Una noia de gràcil ossada i de molt jove edat s'enamora i és corresposta...però més tard descobreix que, realitat s'ha enamorat d'un altre. El primer és un bon noi, tímid i tartamut,  mentre el segon és un seductor amb ofici que li ofereix diversió fins...I no puc escriure més sense temor a fer això que ara tothom en diu "spoiler".
Si el guió és molt notable i ficciona la vida quotidiana amb sàvia mestria, la pel·lícula està dirigida amb mà segura per Agnès Jaoui que no en và té un talent innegable quan ens mostra amb tanta naturalitat el discurs de les històries que ha forjat junt a Jean-Pierre Bacri. Jaoui va treballar amb l'excel·lent Alain Resnais i la influència es nota a l'hora que s'entén que el mestre la triés per rodar "On connaït la chanson" una altra pel·lícula que proporciona una bona sessió de cinema.
La música original que ha compost per la pel·lícula Fernando Fiszbein és prou interessant però queda força diluïda entre el repertori de bellíssimes peces clàssiques que Jaoui ha escollit de manera exquisida per subratllar algunes escenes i amb l'excusa perfecta de que un dels personatges és un jove compositor i músic.
Si us agrada aquesta mena de cinema, creieu-me,  aneu a veure-la.

De la segona pel·lícula. "Violette" en parlaré en el proper post.



2 comentaris:

  1. como siento no tener en Ezcaray la posibilidad de verla!

    abrazos de montaña, de agosto fresquito

    pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, a ver si consigo responderte.
      Gracias por tu comentario.
      Abrazos.

      Elimina