dimarts, 29 de març de 2016

ONTARIO, BOSC DE VERSOS


Fotografia Troy Moth-Bosc canadenc

BOSC DE VERSOS
ARRENGLERATS MOLT JUNTS,

ELS ARBRES INFINITS,

ATAPEÏTS I JOVES,

EM PRIVEN DE MIRAR

EL POEMA QUE AMAGUEN.


MÉS ENLLÀ DELS LLARGS TRONCS,

MÉS ENLLÀ DE LA FRONDA

DE FULLES QUE ES BARREGEN,

ALBIRO 
LA LLUÍSSOR ESMICOLADA

D’UN LLAC QUE POT SER EL MAR

I QUASI NO EXISTEIX,

PRESONER DEL PAISATGE.


BOSC DE VERSOS,

DEIXEU-ME DESCUBRIR

EL VOSTRE MISSATGE.


TRONCS, CAPÇADES I FULLES

I TERRES, MARS O LLACS

HAN DE SER TRADUÏTS

QUAN SE’M PERMETI

LA NECESSÀRIA TALA,

L’ESPORGACIÓ SAGRADA

QUE EM MOSTRI, 

ETERNA

LA LÍNIA,  ARA SECRETA I PURA,
DE L'OCULT HORITZÓ.


ONTARIO
Glòria Abras Pou
Versió provisional inèdita


dimecres, 23 de març de 2016

EL TURISME DEL TERROR (I) : VARSÒVIA

Polin Museu, Varsòvia

Varsovia judaica és el títol d’una petita guia que et proporcionen a l’oficina de turisme de la capital polonesa, una ciutat tan recomanable com torbadora a causa de la seva història recent i les empremtesque hi ha deixat.

Mentre que els efectes de la Segona Guerra Mundial han quedat gairebé esborrats gràcies a una espectacular reconstrucció del barri antic, els tràgics esdeveniments de l’Holocaust hi són ben presents i ens ofereixen una ruta diabòlica de retorn al passat.
Podríem començar pel recentment obert Museu Jueu, Polin, un centre temàtic, una àmplia exposició o un festival multimèdia més que no pas un museu pròpiament dit (gairebé no hi ha peces originals), molt ambiciós en la seva voluntat de mostrar la història dels jueus a Polònia des de l’edat mitjana. Tot i que espectacular i ric en recursos, al meu parer, no sempre és encertat. Fascinant, excessiu, irritant, nostàlgic i sorprenent, el recorregut -que no escatima mitjans- es presenta embolcallat en l’arquitectura, pretesament simbòlica, però sobretot impecablement neta i elegant, del finès Rainer Mahlamäki.

Al davant, hi podem veure el colpidor i expressiu monument als herois del ghetto, davant del qual Willy Brandt es va agenollar el 1970, en un gest espontani i d’elevat valor simbòlic, que va contribuir a fer-lo mereixedor del premi Nobel de la Pau.

Partint d’aquest monument, podem continuar fins a Umschlagplatz, on una construcció commemorativa assenyala el punt des d’on els jueus del ghetto eren deportats cap al camp d’extermini de Treblinka. Al llarg del camí, diversos blocs de pedra recorden aquest periple, i en un punt d’aquet mateix recorregut, al c/ Mila, també ens podem aturar al monòlit de pedra que testimonia el lloc on s’amagava la Resistència jueva.

El cementiri jueu –encara actiu- és un altre indret esfereïdor. Aquest enorme camp d’arbres i de tombes, en molts casos enderrocades o ruïnoses, ens fa pensar en la brevetat de la vida... i ens recorda que en els anys del nazisme, per al poble jueu, hi havia mort més enllà de les càmeres de gas.

Cal recordar que el ghetto de Varsòvia, creat pels nazis el 1940 per aplegar-hi població jueva tant de la ciutat com d’altres procedències, va protagonitzar un aixecament el 1943 i, per aquest motiu, els nazis el van destruir completament aquell mateix any, després de vèncer els revoltats. Però al c/ Sienna, 55 (accés pel c/ Zlota, 62), encara es conserva un petit tram del mur que delimitava aquell ghetto. El vaig a veure. Em pregunto com un tros de paret tan insignificant pot tenir tan significat, i m’inquieta pensar que fa un parell de nits que dormo confortablement dins el recinte de l’antic ghetto.

A continuació em dirigeixo cap al c/ Chlodna, 22, lloc on hi havia el pont que unia el petit i el gran ghetto. Al museu Polin he après que els jueus havien de fer via quan hi passaven, ja que tenien prohibit entretenir-s’hi contemplant les persones “lliures” que circulaven per sota.

Encara ens podríem estendre molt més. Tan sols esmentaré, per proximitat en l’espai, l’única sinagoga de Varsòvia que va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, el local de teatre yiddish i l’antic ambulatori... Tot molt interessant en una ciutat i un país on, segons que ens diuen, ara regna l’harmonia. Tant la petita guia com el que es pot llegir al llarg del recorregut serveix per recordar que les coses no anaven tan bé sota els nazis alemanys. També la guia ens informa que, després, el règim comunista va ser el responsable de les males relacions amb Israel. Mentrestant, no em deixo de preguntar què hi pinta en tota aquesta història el molt catòlic poble polonès. On era, mentre es cometien tantes atrocitats? I ara, on som ara, tots plegats, quan se’n cometen tantes altres?

Edipa Maas

Com heu pogut veure avui CertaGlòria us presenta una valuosa col·laboració de primeríssima mà. Edipa Maas, que viatja compulsivament, ha acccedit a petició d'aquest blog, redactar l'excel·lent reportatge que heu pogut o podreu llegir i que tindrà -queda ben indicat- més d'una part.
La intrèpida senyora Maas va volar diumenge passat a la tarda amb destinació Varsòvia. Per enllaçar el vol que va sortir de Barcelona, va haver de romandre hores a l'aeroport de Brusseles. Esfereïdor.
No és aquest un post feliç. No ho podria ser de cap manera ni pel que va passar ni pel que passa. El pensament fa trista la mirada i reclama un dolorós silenci. 

Fotografia: Holocaust Studies in Haifa




divendres, 18 de març de 2016

FRANK SINATRA JR., LA VEU DEL SEU PARE



l

El dia 16 d'aquest mes de març ha mort Frank Sinatra Jr.. Tenia 72 anys i va fer un inesperat atac de cor. El fill de Frank Sinatra havia heretat en gran mesura la bellíssima i inimitable veu del seu pare, un dels millors cantants lleugers de tots els temps. Ell mateix va dir que la seva veu li havia obert moltes portes però l'havia obligat a treballar el doble, potser perquè era casi un perfecte duplicat del seu fabulós progenitor a l'ombra del qual va treballar imparablement tota la seva vida.  A Las Vegas era gairebé una estrella fixa que caracteritzava aquell indret de joc, música, drogues i sexe. En una sola paraula, money.
L'any 1963 el jove Junior va ser raptat i el seu pare va pagar 240.000 dòlars per rescatar-lo. Els segrestadors varen ser apressats però varen fer poca presó ja que la defensa va argumentar pertorbacions mentals fet que els va deixar la pena reduïda a, com aquell qui diu, quatre dies comptats.
Junior havia estat vocalista de diverses orquestres de jazz entre les quals la de Duke Ellington.
Val la pena escoltar-lo i preguntar-nos si sense la fulgurant i sonora presència del seu pare, Junior hauria triomfat com ho va fer el seu Senior. Cert és que tenia una veu molt semblant i que sabia gestionar molt bé el seu swing. Algú hauria descobert aquell cantant magnífic si no hagués tingut el pare que tenia?. Potser, com el seu Senior però sense ell, hauria marcat per sempre la música lleugera del segle XX i se li hauria dit "la Veu", paradigma del crooner.
Quan Frank Sinatra va actuar a Barcelona, el seu fill el va acompanyar dirigint l'orquestra. Ambdós tan francs!
Com el seu gloriós pare, Junior seguirà demanant que el portem a la lluna i qui li dirà que no?

Video: Aline Mendonça-Youtube
             Actuació de Frank Sinatra jr. a Brasil l'any 2008

IN MEMORIAM

divendres, 11 de març de 2016

DECONSTRUINT CHOPIN


Georges Sand tan coneguda per la seva notable obra literària com per la seva vida de dona liberal -per alguns immoral o amoral- va portar com un calvari la seva intensa relació amb el gran músic Frédéric Chopin. Se sap que quan ambdós tornaven de la seva estada a Mallorca, entre Nohant i París, el geni va esdevenir un amant tirànic, alterat el seu caràcter per la galopant tuberculosi que tan cruelment acabaria amb ell.
A un amic anomenat Grizmala, Sand dirigeix aquesta carta explicativa per se. Està datada el maig de 1848. 

El mal que rosega aquest pobre ser (Chopin) tant en l'aspecte moral com en el físic em mata des de fa molt temps, i el veig marxar sense haver-li pogut fer mai cap bé ja que l'afecte inquiet, ombrívol i gelós que jo l'inspiro és la causa principal de la seva tristesa. Fa set anys que visc com una verge amb ell i els altres, he envellit abans d'hora sense fer cap esforç ni sacrifici, indiferent com he quedat a les passions i desil·lusionada sense remei.

Si una dona a la terra li hagués d'inspirar la més absoluta confiança, aquesta seria jo, i ell no se n'ha adonat mai; i sé molt bé que hi ha gent que m'acusa, alguns diuen que l'he esgotat amb la violència dels meus sentits, altres d'haver-lo dut a la desesperació amb les meves bogeries. Crec que tu saps com és ell. Ell, ell se'm queixa d'haver-lo mort a base de privacions mentre jo tinc la certesa de que el mataria si el tractés de manera diferent. Ja veus quina és la meva situació en aquesta funesta amistat en la que m'he convertit en la seva esclava en totes les circumstàncies en que he pogut,  sense mostrar-li una preferència impossible i culpable pel que fa als meus fills, on aquest respecte que jo hauria d'inspirar-los i també als meus amics ha estat tan delicat i tan seriós de conservar.

Per la meva banda, he fet prodigis de paciència dels que mai m'hauria sentit capaç, jo que no tenia natura de santa com la princesa (la princesa Anna Czartoyska, la jove esposa del príncep Adam). He arribat al martiri; però el cel és inexorable contra mi, com si tingués grans crims per expiar, doncs al mig de tots aquets esforços i sacrificis, aquell a qui jo estimo amb un amor absolutament cast i maternal es mort víctima de la dependència que té de mi. Déu vulgui, en la seva bondat que, si més no, els meus fills siguin feliços.

Font: www.DesLettres
Traducció lliure de Glòria Abras Pou
Imatge: Taringa