dimecres, 28 de gener de 2015

CIORAN, EL PENSAMENT POÈTIC

Nascut a Romània el pensador E.M. Cioran va marxar a París on va cursar estudis de filosofia. Cioran era un lector compulsiu i dens així com un amarg intèrpret de la vida. Va estar influït per Heidegger i Nietszche i era tan profundament individualista que mai no es va adscriure a cap escola del pensament ni tampoc es va interessar en crear-ne cap.
A París Cioran es va relacionar amb els seus compatriotes Mircea Eliade i Eugène Ionesco. La amistat de tots tres homes va durar mentre varen ser vius.
L'any 1933 Cioran va treure el nas cap al nazisme, va escriure sobre Hitler de qui deia que era un líder simpàtic. És clar que qui s'havia de pensar l'any 1933 els disbarats que el nazisme i el seu líder propiciarien en menys d'una dècada. Cioran, de fet, no es va ficar en política. Era, segons els estudiosos, un home d'esperit molt tancat que, des del xarbot parisenc,  enyorava la sàvia simplicitat dels seus primers disset anys de vida, respirant l'aire i el silenci de la seva Romània rural.
No li agradava ser anomenat  filòsof. Potser l'exercici de pensador s'acostava més al concepte que tenia d'ell mateix. Detestava escriure però, ai las, vivia de fer-ho i va assolir un important i ferm prestigi que encara perdura i augmenta amb els anys.. Cioran havia criticat públicament a Sartre i a Camus, intel·lectuals tancats en un despatx pontificant sobre el pensament humà sense tenir contacte amb els humans. Ell entenia que la ment del ser més senzill podia ser un camí cap al coneixement.
Es va manifestar apàtrida i quasi sempre va escriure en francès. La majoria d'obres de Cioran o, moltes d'elles, van ser expressades en aforismes o pensaments instantanis. És dur de llegir pel què diu i, al maateix temps, és fantàstic perquè el format de l'aforisme, normalment breu, convida a la lectura. Cal ressaltar i molt la bellesa de la seva prosa. La seva sensibi litat i riquesa estilística el converteixen en un poeta del pensament.


LA SOLEDAD NO TE ENSEÑA A ESTAR SOLO SINO A SER ÚNICO.

EN LA TRISTEZA TODO SE VUELVE ALMA.

EL CIELO, CUANDO AL ATARDECER PASA DEL AZUL AL GRIS, REFLEJA EN EL MAR EL LUTO A MEDIAS DE LA MENTE.
LA LOCURA ES UNA INCLINACIÓN DE LA RAZÓN POR LO GRIS.

EL HASTÍO ES LA SENSACIÓN ENFERMIZAMENTE CLARA DEL TIEMPO QUE TE ESPERA,  EN EL QUE TIENES QUE VIVIR Y CON EL QUÉ NO SABES QUÉ HACER.

SI UNA SOLA VEZ HAS ESTADO TRISTE SIN MOTIVO, LO HAS ESTADO TODA LA VIDA SIN SABERLO.


TRATAS EN VANO DE ENGAÑARTE, PERO EL SOL LO DILATA, LA NOCHE LO ESPESA Y LO ACRECIENTA Y VA ALARGÁNDOSE COMO SI FUERA UNA GRAN MANCHA DE ACEITE QUE ARAÑARA EL RESPLANDOR DE TU PAVOR.
¿POR QUÉ PESAN TANTO LOS INSTANTES? ¿CÓMO ES QUE NO DUERMEN A LA VERA DE NUESTRA FATIGA? ¿CUÁNDO LE ARREBATARÁ DIOS EL TIEMPO AL HOMBRE?

E.M CIORAN

Benvolguts amics, malgré tout, ànim!


EL OCASO DEL PENSAMIENTO
E.M. CIORAN
Tusquets Editores
Marginales 140
Barcelona, 1995

Imatge: Coberta de l'edició en llengua anglesa de "Tears and Saints" del blog "Goodreads"

diumenge, 11 de gener de 2015

SUSAN SONTAG I JO, MIRADES SOBRE GRÈCIA

DELFOS

Montañas fantásticas y acantilados rosáceos, el mar se extiende débilmente en el valle como en el fondo de un enorme tazón, olor a pinares, columnas de mármol gris tendidas como troncos -medio hundidas en el suelo, cigarras chirriantes, cencerros de burro y rebuznos (la falsificación del martirio) que se hcen eco en los acantilados, hombres oscuros de bigote, sol ardiente, el vibrante verde plateado de los olivos plantados en las terrazas de las laderas, ancianas sonrientes - (...)

Susan Sontag
16/07/58


Oracle de Delfos, Santuari d'Atenea Proaia

ATENAS

Atenas sería buen escenario paara un cuento -sobre extranjeros de viaje. Tiene mucha utilería definida y atractiva.

Las regordetas reinas estadounidenses de Atenas, las polvorientas calles llenas de obras en construcción, los conjuntos de buzuki en los jardines de las tabernas por la noche, comer un plato de yogur espeso y rodajas de tomate y pequeños guisantes verdes y beber vino resinoso, los enormes taxis Cadillac, los hombres de mediana edad paseando o sentados repasando sus cuentas de ámbar, los vendedores de maíz tostado sentados en las esquinas con sus braseros, los marineros griegos con sus ajustados pantalones blancos y anchas fajas negras, las puestas de sol color de fresa tras las colinas de Atenas vistas desde la Acrópolis, los ancianos en las calles sentados junto a sus básculas que se ofrecen pesarte por un dracma- (...)

Susan Sontag
17/07/58
Atenes, Acròpolis,  Guia de Viatge


De Delfos només en diria meravelles. És un indret màgic on la planura envoltada de muntanyes, el cel transparent i la infinitud dels camps d'oliveres i boscos de pins semblen abraçar-te mentre els ulls se't perden en el mar. Només per veure Delfos val la pena anar a Grècia.
Quant a Atenes et barreges amb les gens de l'àgora o et quedes, silenciosa a la cambra de l'hotel, per fugir del xarbot. La majoria de places i carrers són bruts. Bruts davant les botigues de Chanel, Christian Dior o Escada, bruts davant les sumptuoses joieries que ofereixen belles reproduccions dels antics ornaments d'or i plata que lluïen les dones. El Museu Nacional em va fer una impressió de desordre o més que de desordre em va transmetre l'aire d'un magatzem de precioses peces posades a pilons. I no diguem res del barri de La Placa on els venedors, literalment t'assalten, gest que a mi m'indueix a la fuga i m'impedeix fruir d'aparadors ben atractius.
Però hi ha una joia inqüestionable, l'Acròpolis. Anar-hi i gaudir de la imponent presència del Partenó i comprovar que existeix i sentir  la Síndrome d'Sthendal és retenir un moment i una imatge pel que resti de vida. I no oblidar les elegants Cariàtides ni el teatre conegut amb el nom de Dionisos, potser el més antic del món.
Sempre, quan penso en Atenes, miro enlaire. És tot un luxe. 
De "Los niños del Pireo" i del sirtaki...ni parlar-ne.

Fragments de Susan Sontag del llibre "RENACIDA - Dietarios tempranos 1947-1964"
Editorial Random House Mondadori
Col·lecció "Debolsillo"
Primera Edició Abril 2012

divendres, 2 de gener de 2015

MOTS DE COMPANYIA

Le moulin de la galette - Ramon Casas




Que els versos tinguin
la dolorosa nuesa de la solitud
perquè ells són l'ànima
dels sentiments

i no es veuen
però els sagna aquest silenci
llarg de segles
que insistent repeteix
l'esforç sovint inútil
que demana
la sola, lluminosa
i exacta paraula
aquella que no vol companyia
perquè ella sola es basta.
Breus versos
d'un sol mot
de silenci
i de plor.

Glòria Abras Pou

poema inèdit sense títol

Model de la pintura. Madeleine Boisguillaume