divendres, 5 de juny del 2015

MODIA...NO, OUI ! OUI !

Estació ferroviària de Saint-Leu-la-Fôret
Novel·la que Gallimard publica a França l'any 2014 abans no se sabés que el seu autor, Patrick Modiano, seria agraciat amb el Premi Nobel del mateix any.
Faig un cop d'ull a ressenyes de premsa francesa i tothom sembla coincidir, sense cap mena d'amargor, que l'autor escriu sempre la mateixa novel·la, un pensament que després de mitja dotzena de lectures de Modiano, també he fet jo i que, probablement, deu ser molt proper a la realitat.
Modiano (Boulogne- Billancourt, 1945) va tenir una infantesa erràtica al compàs tortuós de les vides dels seus pares separats des que ell era petit. Va ser un nen solitari que, sovint, era acollit per famílies amigues de la seva que, malgrat tractar-lo bé, feien que la criatura se sentís inestable. El sól semblava ballar sempre sota els seus peus d'infant. Hauria pogut gaudir de la companyia del seu germà Rudy però va morir a deu anys i a ell, al nen desaparegut, ha dedicat Modiano gran part de la seva obra.
"Perquè no et perdis pel barri" és, altra vegada, un camí fet pràcticament a cegues. El protagonista Jean Daragane, degut a una visita inesperada, sent la necessitat de furgar en els records d'infantesa, records tèrbols i fragmentats que no desvelen cap misteri i, en canvi ens mostren amb mestria com cal escriure sobre el misteri en sí mateix, què passa quan una imatge es barreja amb una altra, quan les veus es confonen, quan sabem que algú ens protegeix i quan sentim, desvalguts, el pes d'una terrible solitud, un forat fosc i mut que abarca la grandària de la terra.
Quan parlo de Patrick Modiano retorno sempre a Debussy, passatges infinitament harmònics que mai no ens deixen pressentir les notes que ens esperen. Una memòria trencada com la del protagonista de "Perquè no et perdis pels barris" només pot articular una prosa tan elegant i bella com fugisser és el seu contingut que, cau s'aixeca, rellisca i s'arrepenja a través d'un moll de brumes.

Perquè no et perdis pel barri
Editorial Proa
Juny 2015

Para que no te pierdas por el barrio
Editorial Anagrama
Juny 2015

Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier
Gallimard
2014

2 comentaris:

  1. Tot Modiano és elegant, però també minso. El Nobel, el deixo en suspens, i l'hi nego si cal.

    ResponElimina
  2. No estic gens lluny de la teva opinió. La falta de resolució de les situacions pot fer pensar en que no té imaginació. El Nobel sempre ha admès el dubte. Jo fa anys que reso perquè l'atorguin a Philip Roth.

    ResponElimina